
La invención de Hugo
FITXA TÈCNICA
Direcció artística: Dante Ferretti
Producció: Martin Scorsese, Johnny Depp, Tim Headington, Grahan King, Christi Dembrowski, Charles Newirth, Emma Tillinger Koskoff.
Guió: John Logan (a partir de la història de Brian Selznick).
Música: Howard Shore
So: John Midgley
Fotografia: Robert Richardson
Muntatge: Thelma Schoonmaker
DADES I XIFRES
- País: Estats Units
- Data d'estrena: 2011
- Gènere: Fantàstic
- Duració: 128 minuts
- Idioma original: Anglès
COMPANYIES
- GK Films
- Infinitum Nihil
- Columbia Pictures
- Relativity Media
- Village Roadshow Pictures
- Warner Bros Pictures
- Columbia Pictures
LLOCS DE RODATGE
- Londres
- París (Universitat de la Sorbonne)
- Studios de Shepperton al comtat de Surrey
ACTORS I ACTRIUS
Isabelle
Chloe Moretz
Hugo Cabret
Asa Butterfield
Georges Méliès
Ben Kingsley
Pare d'Hugo
Jude Law
Mama Jeanne
Helen Mccrory
Senyor Labisse
Christopher Lee
Inspector de l'estació
Sacha Baron Cohen
Emily Mortimer (Florista de l'estació)
Lisette
Michael Stuhlbarg (Historiador)
René Tabard
SINOPSIS
Hugo és un nen horfe que viu amagat a l'estació de París, i sobreviu arreglant rellotges. Amb l'ajuda d'una noia, busca la resposta a un misteri secret. Es tracta d'un misteri relacionat amb el seu pare que acaba de perdre, el malhumorat venedor de la botiga de joguines, que viu sota seu de l'estació, i un candau amb forma de cor sense cap clau. Els dos es veuràn implicats en una aventura màgica i molt misteriosa que pot posar en risc els secrets de tots dos.
HISTÒRIA DEL CINEMA
... en la pel·lícula
- George Méliès:
George Méliès neix el 28 de desembre de 1895. Els germans Lumière el van convidar i ell va ser un dels pocs que va assistir a la primera projecció amb cinematògraf. L'invent del cinematògraf el va fascinar i els va proposar de comprar la màquina. I Els germans Lumière s'hi van negar. La causa que es neguessin a que la vendre la màquina a George Méliès, era perquè deien que aquell aparell era destinat a la recerca i que la curiositat del públic aniria desapareixent, per tant el cinematògraf no té cap futur. Però Méliès és molt tosut, i en construeix un.
Se'n va cap a Londres i compra un projector i compra mil quatrecents lluïsos de pel·lícula verge. Al tornar de Londres, Méliès es fa construir un estudi, allí és on farà les seves pel·lícules.
Méliès va rodar més de 500 pel·lícules! La més destacada va ser "Viatge a la lluna" de l'any 1902.
Abans de conèixer el cinematògraf Méliès i la seva dona tenien un teatre a París, i el decideix transformar en un cinema.
Aquest va ser el segón pas important en la Història del Cinema.
Viatge a la lluna:
- Els germans Lumière:
El cinematògraf va néixer en plena época industrial. Els germans Lumière ja portaven molt de temps treballant amb el seu gran invent, el cinematògraf. I ja havien filmat centenars de pel·lícules, però les seves pel·lícules eren d'un minut. Finalment, van decidir mostrar-ho en públic (on va assistir Georges Méliès).
Ho van fer amb por, no ho tenien gaire clar. Pensaven que allò era només qüestió d'interès científic pero no pas d'interès artístic ni molt menys d'interès comercial. Ells creien i deien que aquell aparell era destinat a la recerca i que la curiositat del públic aniria desapareixent, és a dir, deien que el cinematògraf no tenia futur.
La seva estrena de la primera filmació - "La sortida de la fàbrica Lumipere" (1895), la van fer una petita sala del Grand Café del Boulevard des Capuchines (París), per por al fracàs. Per anunciar la projecció van fer una explicació en un cartell que hi deia:
"Aquest aparell permet recollir, en sèries de proves instanànies, tots els moviments que, durant un cert temps, se succeeixen davant l'objectiu i reproduir a continuació aquests moviments projectant, a tamany natural, les imatges sobre una pantalla i davant un públic assegut a la sala".
Tot el que havien dit que no tindria èxit, va ser tot el contrari. Van tenir un èxit immediat. A l' "Arribada del tren a l'estació" (1895), els espectadors s'aixequen de la cadira pensant-se que els atropellaria.
En la pel·lícula veiem la projecció de la primera pel·lícula l'Arribada del tren a l'estació.
MÚSICA
HOWARD SHORE
Howars Shore és el compositor de la Banda Sonora (BSO) d'aquesta pel·lícula, La invenció de Hugo. És guanyador de tres Oscars per la trilogia del Senyor dels Anells i va quedar candidat en un Oscar per la millor banda sonora de La invención de Hugo.
Va néixer a Toronto (Canadà) el 18 d'octubre de 1946. Va començar la seva carrera musical en el grup Lighthouse. Els seus primers treballs per la música d'entreteniment van ser escrivint música per teatre a Canadà, tot això abans que se'l contractés per ser el Director Musical de la comèdia americana Saturday Night Live el 1975.
Ha tingut diversos premis com:
- Premis Oscar (millor cançó, millor banda sonora).
- Globus d'Or (millor cançó, millor banda sonora).
- Premis BAFTA (millor música).
- Premis Grammy (milllor banda sonora - Pel·lícula, televisió o mitjà vidual; millor cançó - Pel·lícula, televisió o mitjà visual).
CARACTERÍSTIQUES
Cada personatge té assosiat un tema diferent. El compositor fa servir una tècnica anomenada leitmotiv, que significa cada personatge té una música que el diferencia. Aquesta tècnica fa que els espectadors al sonar una determinada música la relacionin amb un dels personatges. I sobretot, cada música si ens hi fixem bé ens descriu una mica per damunt com és el personatge.
Un dels temes que es repeteix més sovint és quan ens trobem a l'estació de tren. Allà la música és força semblant, sempre hi ha moments de més tensió cada vegada que ens hi trobem.
BSO
ANÀLISI D'UNA SEQÜÈNCIA I DE LA SEVA MÚSICA
Quan l'Isabelle ja té la capsa i aconsegueix aguantar l'equilibri a dalt de la cadira, just poc després torna a perdre l'equilibri, es trenca la cadira i cau la capsa al terra.
Justament quan cau la capsa a terra i s'obre, comença a sonar música que crea un altre ambient, treu la tensió en l'espectador i fa el moment una altra vegada màgic.
És una música de les més màgiques de la pel·lícula, els violins fan la melodia. És una melodia aguda que va ascendint i descendint creant, com he dit abans, un ambient màgic i diferent.
És un fragment de The Amoire (1:30).
CRÍTICA I VALORACIÓ PERSONAL
Trobo que ha estat una bona pel·lícula per fer un treball com aquest que hem fet.